GRIP AVIÀRIA (H5N1) - Protocol d´actuació davant la confirmació d´un cas d´influença aviària en una au de corral
CONFIRMACIÓ DE PRESÈNCIA DE LA MALALTIA
La confirmació de la presència de la malaltia a l’explotació correspon al Laboratori Central de Salut Pública a partir de la confirmació rebuda del Laboratori Nacional de Referència que hagi efectuat l’anàlisi de confirmació de la sospita.
El Servei Veterinari Oficial declara oficialment la presència d’un focus d’influença aviària i n’informa el Govern. Al mateix temps ho notifica a la Unió Europea, als estats membres i a l’OIE, d’acord amb el protocol VE 4.
El veterinari oficial ho notifica al propietari mitjançant una acta oficial i es duen a terme les actuacions establertes en el quadre núm. 1.
NOTIFICACIÓ DE LA MALALTIA AL RAMADER
La notificació al propietari de les aus s’ha de fer mitjançant una acta oficial, en la qual ha de constar també l’obligació de que es procedeixi al sacrifici obligatori de tots els animals.
El veterinari també ha d’informar de manera oficial el propietari que ha de mantenir immobilitzats tots els animals presents a la granja fins la realització del sacrifici. I també que les restes de pinso, fem o gallinassa no es podran treure de l’explotació fins que se’n determini el tractament. S’han de mantenir totes les mesures de bioseguretat adoptades i en especial el control de l’entrada d’aus silvestres, o la sortida d’aus criades en parcs a l’exterior.
1. Localització d’ous i carn produïts en el període d’incubació de la malaltia.
S’han de localitzar els ous, tant els incubables com els de consum, i les canals no comercialitzades obtinguts en els 21 dies anteriors a la data estimada de la infecció per a ser destruïts.
2. Sacrifici dels animals
S’han de sacrificar en el menor temps possible les aus que es trobin a l’explotació. El sacrifici s’ha de fer seguint les directrius indicades a l’annex I.
Amb la col·laboració del propietari / responsable de l’explotació s’ha de disposar el material , zona, vehicles, etc., necessaris per a la realització del sacrifici que es portarà a terme al més aviat possible i sempre sota la supervisió dels serveis veterinaris oficials.
Abans del sacrifici s’han de prendre, de nou, almenys 20 mostres de sang, amb la finalitat de completar els estudis epidemiològics de la malaltia.
No és necessari sacrificar els animals d’altres espècies presents a l’explotació. De totes maneres hauran de romandre immobilitzats fins que, després de les anàlisis serològiques, es demostri l’absència de malaltia.
Aquesta disposició és d’especial importància en el cas del bestiar porcí.
3. Acta de taxació
Un cop s’ha determinat el sacrifici dels animals se n’ha de fer una taxació amb la finalitat d’indemnització.
A aquest efecte el propietari ha de presentar els albarans, les factures i tot document comercial de compra dels animals, així com dels aliments.
A efectes d’indemnització s’han de taxar:
· Els animals vius presents a l’explotació així com els que han mort després de la notificació de la sospita.
· Els ous presents a l’explotació des del moment de notificació de la sospita i la immobilització de l’explotació.
· El pinso contaminat que es trobi a l’explotació
· Els animals vius i ous incubables que calgui destruir per poder estar contaminats.
A l’acta de taxació ha de quedar reflectit el tipus d’au, l’edat aproximada, el nombre d’ous i els kg de pinso.
L’acta de taxació s’ha de redactar segons el model establert a l’annex II. L’han de firmar el perit i el propietari / responsable dels animals.
4. Indemnització
Un cop s’ha efectuat la taxació s’ha de procedir a la valoració dels productes a indemnitzar d’acord amb la taula de valors aprovada pel Govern.
5. Enquesta d’explotacions relacionades epidemiològicament.
Un cop efectuades totes les operacions abans descrites es realitza una enquesta epidemiològica definitiva.
Basant-se en els estudis epidemiològics realitzats, s’han d’inspeccionar com més aviat millor les explotacions que hagin tingut un contacte directe o relació epidemiològica amb l’explotació afectada durant el mes anterior a la sospita de la malaltia i se’ls han d’aplicar les disposicions d’explotació sospitosa.
Quan es consideri que alguna de les explotacions relacionades amb l’explotació afectada representa un alt risc per la disseminació de la malaltia, es pot determinar el sacrifici preventiu de tot l’efectiu de l’explotació.
6. Neteja i desinfecció
S’ha de fer una primera neteja i desinfecció de tota l’explotació i també del material i utillatge que hi hagi sota la supervisió dels serveis veterinaris oficials.
En l’annex III es descriu el procediment de neteja i desinfecció de les instal·lacions.
7. Establiment de zones de protecció i vigilància
Immediatament després de la confirmació d’un focus s’ha de delimitar al voltant de l’explotació infectada una zona de protecció d’un radi mínim de 3 km, englobada en una zona de vigilància d’un radi mínim de 10 km. Dins la zona de protecció es pot senyalitzar, a més, una zona amb un radi d‘1 km.
Per delimitar aquestes zones es poden tenir en compte els factors següents:
- Els resultats dels estudis epidemiològics realitzats fins al moment.
- Les proves serològiques de què es disposi.
- La situació geogràfica i, en particular, les fronteres naturals.
- La situació i la proximitat de les explotacions.
- L’estructura del comerç de les aus, ous i canals i possible disponibilitat d’escorxadors.
Un cop establertes les zones, s’ha d’elaborar un cens de totes les explotacions incloses a cada zona. S’hauran de censar, en la mesura del possible, per la seva importància epidemiològica en el manteniment i la propagació del virus, les explotacions amb aus per a ús domèstic o autoconsum.
7.1. Actuacions a la zona de protecció
· Localització de totes les explotacions de la zona amb aus de corral, incloses les aus en corrals domèstics.
· Visita inicial en un termini màxim de 4 dies, i posteriorment de forma periòdica (1 cop a la setmana) a totes les explotacions fins a l’aixecament definitiu de les mesures, que inclou:
- Examen clínic dels animals i presa de mostres.
- Manteniment de totes les aus en el seu lloc habitual o en un lloc aïllat.
- Immobilització dels animals i prohibició de treure el jaç i el fem.
- Utilitzar desinfecció a l’entrada i sortida de l’explotació.
- Mesures de control d’entrada d’aus silvestres a l’explotació.
· Control dels desplaçaments de les persones que manipulen aus, canals i ous, així com els vehicles emprats.
· Prohibició de treure de les explotacions aus de corral i ous per incubar.
· Prohibició de celebrar fires, mercats, exposicions i altres concentracions d’animals de qualsevol espècie aviària.
Es realitzarà una vigilància serològica obligatòria a totes les explotacions situades dins el radi d‘1 km i clínica de les que es trobin entre el km 1 i el km
3. En el cas que en una explotació situada entre 1 i 3 km s’observi algun signe clínic s’han de prendre mostres de sang per analitzar.
Si hi ha alguna una explotació fora de la zona de protecció amb relació epidemiològica amb la zona afectada s’ha de fer l’anàlisi clínica i la presa de mostres.
Les explotacions positives passen a ser considerades “explotacions amb aus de corral sospitoses” d’estar infectades, i per tant han de ser sacrificades. Si es confirma la presència del virus, aquesta explotació serà considerada un nou focus i aquest fet implicarà l’establiment d’una nova zona de protecció i de vigilància.
Quan la serologia sigui negativa, es repetirà la inspecció clínica i la presa de mostres de nou en un termini màxim de 15 dies.
Les mesures aplicades a la zona de protecció s’han de mantenir almenys durant 21 dies després que s’hagin efectuat en l’explotació infectada les operacions preliminars de neteja i desinfecció. Quan s’aixequin aquestes mesures, la zona de protecció passarà a formar part de la zona de vigilància.
7.2 Actuacions en la zona de vigilància
A la zona de vigilància s’apliquen les següents mesures:
· Localització de totes les explotacions de la zona amb aus de corral, incloses les explotacions destinades a l’autoconsum.
· Control dels desplaçaments d’aus i d’ous per incubar dins la zona.
· Prohibició de treure aus de corral i ous per incubar de la zona.
· Prohibició de treure jaç i fem fora de la zona.
· Prohibició de concentracions d’animals d’espècies aviàries.
Un cop finalitzades les actuacions de sacrifici dels animals presents en l’explotació afectada i les de neteja i desinfecció dels locals i els utensilis, i un cop transcorreguts 30 dies sense que hagi aparegut cap nou brot de la malaltia en les zones de protecció i vigilància es dóna per extingit el focus i s’aixequen totes les restriccions establertes.
7.3 Aspectes generals que cal tenir en compte en ambdues zones
· Tot moviment de persones, vehicles, aus de corral, canals i ous, dins la zona de protecció i vigilància ha de ser autoritzat pels serveis veterinaris oficials.
· El transport d’animals entre explotacions mixtes d’aus estarà prohibit.
· Els mitjans de transport emprats han de netejar-se i desinfectar-se abans i després de ser utilitzats.
· Durant el transport de qualsevol moviment permès, cal reforçar els controls sobre la documentació obligatòria que empari el trasllat.
· Es poden afegir condicions suplementàries als moviments per garantir la no difusió de la malaltia.
· S’han de divulgar les mesures adoptades a la zona, i cal identificar les zones de protecció i vigilància a les principals vies de comunicació.
· El moviment d’animals dins la zona de protecció es pot autoritzar, de manera excepcional, per raons de benestar animal.
· Els vehicles emprats per al transport hauran de ser netejats i desinfectats abans i després de ser utilitzats, i només poden transportar animals d’una mateixa explotació.
ANNEX I
MÈTODES DE SACRIFICI, DESTRUCCIÓ I ELIMINACIÓ D’AUS DE L’EXPLOTACIÓ
1. Introducció
Les mesures de lluita a escala internacional contra aquesta malaltia es basen en una política d’eradicació. Això comporta el sacrifici immediat de les aus de l’explotació i la seva eliminació posterior per mirar d’evitar la difusió de la malaltia a les explotacions veïnes.
El sacrifici en condicions d’emergència per al control d’una epizoòtia està condicionada pels aspectes següents:
· Benestar dels animals: El mètode ha de ser indolor i cal reduir al mínim el estrès. S’ha de garantir un efecte ràpid i irreversible.
· Imperatius sanitaris: El buit de l’explotació s’ha de realitzar tan ràpidament com sigui possible (24-48 hores) després de la confirmació de la malaltia amb la finalitat d’aturar la producció de virus i prevenir-ne la propagació. Es recomana, en la mesura del possible, que no es produeixi vessament de sang ni altres fluids corporals en les operacions de sacrifici.
· Seguretat: El mètode ha de garantir la seguretat dels operaris així com de les altres espècies animals que es trobin a l’explotació.
· Criteris ecològics: El mètode no ha de tenir cap conseqüència en el medi ambient.
2. Planificació del sacrifici
El sacrifici de les aus i la seva posterior eliminació suposa el repte més gran en el control d’una epizoòtia amb malalties amb una alta capacitat de difusió, per tant, és necessari planificar-ho prèviament a l’inici del sacrifici a l’explotació. Aquesta planificació l’han de fer els Serveis Veterinaris Oficials amb la col·laboració dels Serveis de Medi Ambient.
La planificació del sacrifici ha de fer-se en dues etapes:
2.1 Preparació prèvia
Visita prèvia a la granja:
- Determinar el nombre d’animals i el tipus de sacrifici que és possible emprar.
- Assegurar-se que els accessos i les instal·lacions de l’explotació permeten l’entrada de maquinària i la realització del sacrifici.
- Tenir en compte les inquietuds del ramader. Utilitzar el coneixement que té el ramader dels seus animals i de les instal·lacions.
Creació d’equips de sacrifici:
- Cada equip ha d’estar constituït pel personal següent: veterinari, controlador pecuari, personal contractat (si escau) i personal del servei d’ordre.
Programació del sacrifici:
- Avís i contractació de la maquinària necessària.
- Previsió del material necessari (de sacrifici, roba, etc.).
- Determinació de la forma d’eliminació dels cadàvers.
- Determinació del nombre d’equips de neteja i desinfecció necessaris.
- Ordre de sacrifici dels animals.
- Data i hora d’inici.
2.2 Organització in situ
Aquesta etapa que consisteix en l’organització del sacrifici a l’explotació, ha de contemplar les actuacions següents:
- Organitzar les condicions de sacrifici.
- Supervisar el sacrifici.
- Control de les operacions de neteja i desinfecció.
- Redactar l’acta de taxació dels animals.
3. Metodologia de sacrifici de les aus
En el cas concret de les aus de corral i tenint en compte que no és recomanable el vessament de sang i altres fluids corporals, el sacrifici s’ha de fer, fonamentalment, amb diòxid de carboni (CO2).
En el cas de sacrifici d’aus de corral per a autoconsum es pot utilitzar la injecció letal.
Les operacions de sacrifici han de ser efectuades per un veterinari habilitat o, en el cas d’utilització de gas, per una empresa especialitzada contractada i per operaris especialitzats.
Si s’ha de procedir al buit sanitari d’explotacions no afectades per raons de benestar animal, s’ha d’efectuar en escorxadors situats a la zona de vigilància, sempre que sigui possible.
3.1. Sacrifici mitjançant injecció letal
El sacrifici mitjançant injecció letal l’ha de fer un veterinari oficial, o un veterinari habilitat pels serveis veterinaris oficials.
Els productes destinats a l’eutanàsia, amb les dosis establertes per criteri facultatiu són:
- Pentobarbital sòdic
- Tiopental sòdic
- Embutramida/mebezoni iodur/tetracaïna clorhidrat
- Secobarbital/dibucaïna
Per via preferentment intravenosa, encara que es poden emprar, en el cas d’animals en els quals no sigui físicament possible, les vies intracardíaca, intraperitoneal o intrapulmonar.
3.2. Sacrifici mitjançant l’ús de diòxid de carboni:
· Ús del CO2 en el sacrifici.
És el sistema d’elecció en el cas d’haver de sacrificar un volum important d’animals. El diòxid de carboni és un gas anestèsic que provoca depressió del sistema nerviós central, pèrdua de consciència i mort. Està reconegut com a mètode acceptable per a la realització de l’eutanàsia per la normativa comunitària en vigor.
La gasificació es pot realitzar en la mateixa nau on es troben els animals o en contenidors a l’exterior.
L’elecció del sistema de gasificació es fa en funció del model de producció que s’utilitzi a l’explotació. Per a explotacions amb un petit nombre d’animals (gallines, pollastres, ànecs, oques i aus de mida petita) el sistema d’elecció és el de receptacles petits hermètics amb sistema d’introducció del gas.
La logística d’ús del gas ha de ser proporcionada per l’empresa subministradora del gas. En aquest sentit, és necessari calcular prèviament el volum en m3 del compartiment on se sacrificaran els animals i per tant el volum aproximat de CO2 necessari. La concentració mínima de CO2 que s’ha d’introduir al compartiment és del 55 % del volum del mateix compartiment, i es pot arribar al 70 %. El volum influirà en la velocitat més alta o més baixa amb què moriran les aus.
Posteriorment al sacrifici els tècnics de l’empresa subministradora determinaran la concentració del gas, que després de ventilació forçada, permetrà l’extracció de les aus mortes.
L’empresa subministradora de diòxid de carboni ha d’informar en tot moment a les autoritats sanitàries de les condicions d’ús del gas així com els avenços tècnics en
la matèria:
3.3 Operacions complementàries.
L’ús de qualsevol dels dos sistemes comporta una sèrie d’operacions complementàries:
- Personal suficient per a la manipulació dels animals. Treure’ls de les gàbies o recollir-los del terra.
- Contenidors pel sacrifici per gas. Han de ser el màxim d’hermètics, es poden utilitzar remolcs de camions si són estancs.
- Si s’ha de gasificar una nau, s’ha de procedir al tancament hermètic de les obertures.
- Contenidors en nombre suficient per retirar les aus sacrificades.
4. Mesures higienicosanitàries durant el sacrifici
El sacrifici dels animals exigeix que es compleixin una sèrie de mesures higienicosanitàries per a la destrucció total del virus i també per evitar-ne la possible difusió, que s’han de basar en les consideracions següents:
- En el sacrifici ha de participar exclusivament el nombre de persones necessàries, i cal limitar l’entrada de vehicles i persones alienes a l’explotació.
- El material utilitzat no destruïble ha de ser desinfectat amb productes eficaços.
- Hi ha d’haver un punt de desinfecció a l’entrada i/o sortida de l’explotació (vehicles i sabates).
- Tot el vestuari, pinso, calçat, material d’un sol ús ha de ser eliminat juntament amb els cadàvers al final del sacrifici.
5. Eliminació de les aus sacrificades
A continuació es procedirà a l’eliminació de tot l’efectiu present a l’explotació, d’acord amb el reglament comunitari núm. 1774/2002.
El mètode d’elecció ha de ser el de la incineració dels cadàvers en una planta de transformació autoritzada (Centre de Tractament de Residus). La destrucció dels animals ha de ser supervisada pel servei veterinari oficial.
Els cadàvers han d’abandonar l’explotació en contenidors estancs. Els vehicles han de ser precintats i ser a prova de fuites per evitar la pèrdua de líquids durant el transport. Un cop finalitzat el transport, els vehicles, el material i l’equipament han de ser desinfectats.
Els animals enviats a una planta de transformació han d’anar acompanyats d’un document d’autorització de trasllat emès pel veterinari oficial.
En el cas de no disposar del mencionat centre operatiu, o si per la dimensió de l’epizoòtia no és possible la incineració o la transformació dels cadàvers, aquests cadàvers podran ser enterrats, sempre que sigui possible en el recinte de l’explotació, tenint en compte les condicions edafològiques del terreny on es realitzi la fossa.
Per preparar l’enterrament de les aus a l’explotació, o el lloc on determini l’autoritat competent, és necessari preveure prèviament el pes de les aus que serà
necessari enterrar i el volum de la fossa.
Per calcular el volum de la fossa s’utilitza l’equivalència següent:
1 kg de pes »»» 0,06242 m3
En la realització de la fossa al volum calculat s’haurà d’afegir un metre entre la superfície i els cadàvers perquè el tancament sigui correcte.
A la fossa s’ha d’afegir un desinfectant adequat per inactivar el virus, sempre que sigui possible la calç viva.
ANNEX II
ACTA DE TAXACIÓ
INFLUENÇA AVIÀRIA ALTAMENT PATÒGENA
1. DADES GENERALS DE L’EXPLOTACIÓ
Nom i cognoms del propietari
Nom de l’explotació Codi' AD 0 _ _ _
Adreça ' Registre d’Explotacions Agràries
Poble Parròquia Telèfon
2. DESCRIPCIÓ DELS ANIMALS PRESENTS AL GALLINER
Tipus Quantitat Tipus Quantitat
Galls
Gallines
Pollastres engreix
Galls dindi
Pintades
Ànecs
Oques
3. ALTRES PRODUCTES I/O MATERIALS
Tipus Quantitat Tipus Quantitat
Pinso
Ous
Canals
Andorra la Vella, _______________________ Signatura
ANNEX III
NETEJA I DESINFECCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS
1. Procediment per a la desinfecció de les explotacions afectades
El protocol per realitzar la neteja i desinfecció de les explotacions infectades d’influença aviària o de les que es considerin sospitoses i hagin estat sacrificades ha de constar de dues fases:
· Neteja prèvia i desinfecció
· Neteja final i desinfecció
Els desinfectants i productes químics recomanats són els següents:
· Sabons i detergents
· Agents oxidants
Hipoclorit sòdic, al 2-3%
Hipoclorit càlcic, al 2-3%
Virkon, al 2%
· Àlcalis
Hidròxid sòdic (NaOH), al 2%
Carbonat sòdic anhidro (Na2CO3 10H2O), al 4%
· Àcids:
Àcid clorhídric (HCl), al 2%
Àcid cítric, al 0,2%
· Gas formaldehid
Neteja prèvia i desinfecció
a) Una vegada retirats els cadàvers de les aus per a ser eliminades, les parts dels locals on estaven aquestes aus, així com qualsevol part de l’edifici, corral, etc., contaminat durant el sacrifici dels animals o durant la inspecció post mortem s’ha de ruixar amb desinfectant autoritzat.
b) Tot teixit d’au i els ous que poguessin haver contaminat edificis, corrals o estris, etc., s’han de recollir amb cura amb la finalitat d’eliminar-ho juntament amb les canals.
Neteja final i desinfecció
El protocol que s’ha de seguir en el procés de neteja i desinfecció un cop eliminats els cadàvers i una vegada completada la fase anterior és el següent:
a) S’ha d’eliminar de qualsevol superfície amb un producte desengreixant el greix i les taques, que es després s’han de rentar amb aigua.
b) Després de rentar-les amb aigua, les superfícies s’han de tornar a ruixar amb desinfectant.
c) Un cop transcorreguts set dies, els locals s’hauran de tractar mitjançant un producte desengreixant, rentar-los amb aigua freda, ruixar-los amb desinfectant i rentar-los de nou amb aigua.
En cas que els locals siguin sotmesos a reformes, aquestes s’han de realitzar en un termini màxim d’un mes. En aquest cas es realitzarà un tercer tractament.
2. Procediments per eliminar el jaç
El jaç i el fem de l’explotació, un cop eliminats els animals, s’han de tractar mitjançant un mètode idoni per eliminar el virus, que es pot escollir entre els mètodes reconeguts per la legislació comunitària, que són:
a) Incineració o tractament de vapor a una temperatura de 70ºC.
b) Enterrament a una profunditat que impedeixi l’accés a paràsits i aus salvatges.
c) Tractament mitjançant un procés de fermentació per al qual s’han d’apilar i humidificar, cobrir-los per mantenir el calor de forma que s’arribi a una temperatura de 20 ºC. El procés té una duració de 4 dies. Aquest procés es pot realitzar a l’interior d’un local si està airejat, o en femers dins el recinte de l’explotació.
Les operacions de neteja i desinfecció s’han de portar a terme sota la supervisió del veterinari oficial. Abans de la desinfecció, s’ha d’informar el propietari de les mesures de bioseguretat i protocol de neteja que ha d’efectuar.