Serveis veterinaris Andorra oficial

GRIP AVIÀRIA (H5N1) - Protocol d´ actuació davant una sospita d´un cas d´influença aviària en una au de corral

INTRODUCCIÓ
Donat el risc de detecció de presència del virus de la influença aviària altament patògena en alguna explotació d’aus domèstiques o en algun animal salvatge al Principat d’Andorra, ja sigui mitjançant el pla de vigilància establert ja sigui per una sospita clínica de la malaltia, es presenta la proposta d’actuació i les mesures urgents que cal adoptar.
Davant l’aparició d’un brot, i considerant que pot adquirir ràpidament un caràcter epizoòtic, la política sanitària, d’acord amb les directrius de l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE), consisteix en la seva eradicació en el menor temps possible, amb l’objectiu de limitar la propagació i l’impacte econòmic que pot causar al sector avícola tenint en compte que es tracta d’un sector primari principal.

Per aconseguir-ho és necessari aplicar una combinació de les estratègies següents:
· Sacrifici immediat de totes les aus de corral presents a l’explotació i destrucció de les aus mortes o sacrificades i tots els ous.
· Moviments controlats de les aus de corral, i els seus productes, fem i tot el material que pugui estar contaminat.
· Estrictes mesures de bioseguretat, desinfecció de les instal·lacions, material i vehicles de transport que puguin estar contaminats.
· Traçabilitat i vigilància per determinar la font de contagi i les vies d’expansió de la malaltia.
· Zonificació per establir les àrees infectades i les que estan lliures de la malaltia.

ACTUACIÓ DAVANT LA SOSPITA DE LA MALALTIA EN UNA EXPLOTACIÓ
Definició i comunicació de sospita
La sospita de la presència en una explotació de la influença aviària pot venir donada per:
· les observacions clíniques i patològiques de les aus, que en les explotacions comercials es basen en les observacions següents:
- reducció de la ingesta de pinso i aigua superior al 20%
- reducció de la producció d’ous superior al 5% durant més de dos dies
- índex de mortalitat superior al 3% en una setmana
- tot indici clínic o lesió postmortem que suggereixi la presència de grip aviària, d’acord amb els signes descrits al protocol VE 2.

En les explotacions no comercials, o sigui d’autoconsum,
- si les aus han estat en contacte directe o indirecte amb una explotació avícola que, segons s’hagi demostrat, hagi estat infectada amb el virus de la influença aviària d’alta patogenicitat.
- si una explotació de cria o de recria ha distribuït aus reproductores que, segons s’hagi demostrat posteriorment, estaven infectades amb el virus de la influença aviària.
- si hi ha la possibilitat que les aus hagin estat exposades al virus, per exemple, a causa de l’entrada a l’explotació de persones, vehicles, etc.
Qualsevol sospita de la presència de la malaltia ha de ser comunicada al Servei Veterinari Oficial, el qual posa l’explotació sota vigilància oficial i efectua les actuacions sanitàries expressades en el quadre núm. 1

1. Examen clínic dels animals, necròpsia i enquesta epidemiològica
La finalitat d’aquesta investigació és establir la situació clínica dels animals de l’explotació (anamnesi, inspecció clínica i necròpsies) així com les consideracions epidemiològiques de la malaltia.
En primer lloc es realitzarà una anamnesi al propietari/responsable de l’explotació, i especialment s’incidirà en els punts següents:
· Data d’aparició dels primers malalts, nombre de malalts, data de la primera baixa, nombre de baixes i percentatges de mortalitat.
· Altres espècies susceptibles.
· Maneig: Tipus d’alimentació, canvis d’alimentació, condicions d’allotjament, actuacions realitzades en els darrers 30 dies.
· Vacunacions realitzades (tipus de vacuna i data).
· Entrada i sortida d’animals en els darrers 21 dies. Moviments de persones i vehicles en els darrers 30 dies.
· Si fos el cas, empresa integradora propietària de les aus i dades del veterinari encarregat dels aspectes sanitaris de l’explotació.
El nombre d’aus a les quals s’efectuarà una inspecció clínica minuciosa s’ha de determinar en funció de la taula següent:
Cens del lot Cens controlat
0 – 25 Tots
26 – 100 26
> 100 60
S’efectuarà la necròpsia als animals que hagin mort recentment sempre que no estiguin en estat de descomposició. Si el veterinari que realitza la inspecció
clínica observa indicis d’influença aviària procedirà al sacrifici dels animals malalts en el nombre que estimi oportú per a la realització de la necròpsia.
Les dades obtingudes en aquesta actuació es reflectiran en l’enquesta epidemiològica, segons el model de l’annex I.
2. Presa de mostres
La base principal per a la investigació de la malaltia és la detecció de la presència del virus o anticossos enfront la malaltia. Les mostres s’han de recollir d’aus que presentin signes de la malaltia.
Les mostres que s’han de recollir i enviar al LCSP són les següents:

Mostra Nombre Particularitats
Sang 20 Tubs estèrils sense anticoagulant
Escovillons cloacals 10 Medi específic per al manteniment del virus
Òrgans 10 tràquees
10 pulmons
10 melses
Les mostres del mateix teixit s’han d’ajuntar en un sol pot
Femtes 20 mostres Recollida directament del terra. Barreja en un sol recipient
Totes les mostres es trameten al Laboratori Central de Salut Pública perquè siguin processades d’acord amb el procediment establert en el Protocol VE 3.
3. Cens

Es realitza un cens de tots els animals presents a l’explotació, per categories, incloses les espècies que no són aviàries. Cal indicar el nombre d’aus de corral trobades mortes, quantes presenten símptomes clínics i quantes no en presenten.
A més es comptabilitzen el pinso restant i els ous (per incubació o per consum).
4. Comunicació al propietari de les condicions d’immobilització
Mitjançant una ACTA es comunica al propietari de l’explotació que tots els animals de l’explotació quedaran immobilitzats fins que el Laboratori Central de Salut Pública confirmi o descarti la malaltia.
Es prohibeix l’entrada i la sortida de qualsevol espècie animal i també dels ous.
El moviment de persones, animals, vehicles, carn d’au, pinso, fem o qualsevol element està subordinat al lliurament d’una autorització per part del Servei Veterinari Oficial.
Finalment, s’informa el propietari de les normes de bioseguretat descrites a l’annex II, en especial les que fan referència a les mesures d’aïllament, el control de moviments i les mesures de desinfecció.
5. Comunicació oficial de la sospita
Un cop realitzada la visita a l’explotació es notificarà la sospita al Servei Veterinari Oficial que realitzarà les següents actuacions:
· Suspendre les concentracions d’aus en un radi de 10 km.

· En el termini més breu possible s’efectuarà el cens de les explotacions avícoles pròximes a l’explotació sospitosa de la manera següent:
- Cens i inspecció clínica de les explotacions en un radi d’1 km, i d’aquelles que tinguin una relació directa de traçabilitat amb l’explotació sospitosa.
- Estimació del nombre i cens de totes les explotacions situades en els radis de 3 km i 10 km al voltant de la granja sospitosa.
Totes aquestes mesures es poden fer extensives a altres explotacions, incloses les d’autoconsum, quan per la seva ubicació, configuració o contactes amb l’explotació sospitosa permetin determinar la possible relació epidemiològica o contaminació.
· Si escau, es podrà decidir el sacrifici preventiu de totes les aus de l’explotació en funció del quadre clínic, de la mortalitat i dels riscos epidemiològics.
· S’ha d’establir la traçabilitat dels animals que hagin abandonat l’explotació durant el període d’incubació de la malatia, que serà de 21 dies.
· S’ha de posar en coneixement de tots els veterinaris l’existència de la sospita amb la finalitat d’extremar les mesures de bioseguretat. Els veterinaris estan obligats a informar de les visites i treballs realitzats en les granges situades en un radi de 3 km de l’explotació sospitosa.
· Estimar, en col·laboració amb les direccions dels departaments d’Agricultura, Patrimoni natural, Medi ambient, Salut i dels cossos especials de l’Administració les necessitats de personal i material en cas que la sospita sigui confirmada.
· Informar de la sospita a tots els integrants del Pla nacional de preparació i resposta davant d’una pandèmia de grip.
· Informar els organismes internacionals en matèria de sanitat animal, d’acord amb el Protocol VE 4, i els organismes competents en sanitat animal dels estats veïns.

ANNEX I
ENQUESTA EPIDEMIOLÒGICA

ANNEX II
MESURES DE BIOSEGURETAT

S’entén per bioseguretat el conjunt de mesures estructurals de l’explotació i aspectes de maneig orientats a protegir els animals de l’entrada i difusió de malalties infectocontagioses i parasitàries en les explotacions. En el cas de la sospita d’una malaltia aviària mantenir unes mesures de bioseguretat permetrà evitar la difusió de la malaltia des de l’explotació sospitosa.
Aquestes mesures es poden dividir en tres tipus: mesures d’aïlament, control de moviments i desinfecció.

1. Mesures d’aïllament
· Abans de visitar la granja sospitosa s’ha de preveure que serà necessari entrar a l’explotació utilitzant roba, calçat i gorra, que desprès es deixaran a la granja. No s’han d’introduir a l’explotació els elements per als que
posteriorment sigui problemàtica la desinfecció (càmera de fotos, papers, mòbil, etc.).
· Els vehicles s’hauran de deixar fora de l’explotació.
· Tot el personal que treballi a la granja ha d’utilitzar roba, calçat i gorra que no es podrà treure de la granja. Per evitar al màxim el contacte amb la roba neta s’haurà de disposar d’una divisió física, si és possible, entre un vestuari amb una zona neta i un altre de zona bruta.
· Es recomana tancar completament la granja a l’entrada d’ocells i rosegadors.
Si hi ha ocells a l’interior, s’ha d’evitar que puguin sortir.
· Abans d’abandonar l’explotació, el veterinari i el personal que hi treballi s’ha de sonar repetidament els narius per no servir de vehicle transmissor del
virus.
· S’han d’instal·lar pediluvis a la sortida de la granja utilitzant desinfectants apropiats.
· Després de la visita a la granja i de prendre les mostres escaients, el veterinari no hauria de visitar, si és possible, cap altra granja en 3 dies. En cas d’haver d’efectuar alguna visita s’han de prendre les mesures de bioseguretat de manera estricta, sobretot utilitzar roba i equipament nous.

2. Control de moviments
· Els accesos a la granja hauran d’estar perfectament tancats, evitant que puguin aproximar-se vehicles i persones sense que el ramader els hi autoritzi.
Les portes de la granja hauran d’estar tancades amb clau.
· Es recomanarà al ramader que no visiti altres granges i que eviti veure’s amb persones que tinguin relació amb l’avicultura fins a l’obtenció dels resultats definitius de part del laboratori.
· En el cas que hi hagi aus de corral a la granja s’hauran de mantenir sota vigilància en un lloc tancat fins a l’obtenció dels resultats.

3. Desinfecció
Els desinfectants que es poden utilitzar en els moments inicials de la sospita són els següents:
- Hipoclorit sòdic (lleixiu), solució de clor actiu al 2%
- Formalina + permanganat potàssic, (3+2), 40 ml de formalina per fumigar 1 m3
Les mesures de desinfecció que es poden aplicar, excloent la desinfecció de les instal·lacions un cop sacrificades les aus que ha de ser efectuada per una empresa especialitzada, són les següents:
· Tots els elements que sigui necessari treure de l’explotació com a conseqüència de la visita s’hauran de classificar prèviament en funció de la possibilitat de desinfectar-los.
· La roba es treurà en bosses que es desinfectaran exteriorment amb lleixiu.
· Altres tipus d’objectes es podran desinfectar amb gas formaldehid (càmera de fotos, mòbil, material quirùrgic).
· Els objectes que no siguin imprescindibles es deixaran a l’explotació (ex: bolígrafs).
· La caixa de tramesa de mostres al laboratori s’haurà de tancar i desinfectar externament amb qualsevol dels desinfectants recomanats o, almenys amb un drap empapat amb lleixiu.
· Cal desinfectar tots els vehicles abans de sortir de la granja mitjançant algun sistema de fumigació amb desinfectants actius davant del virus.